La nansa

Una nansa es, a mes d'una anella o arc que serveix per agafar objectes, una trampa per a peixos. Una parella, que no fa gaire ha tingut fills, procura sobreviure mentre el mon que ha construit al seu voltant s'enfonsa. Crisi de la parella? Crisi de la mitjana edat? Crisi generalitzada de valors? Les coses podrien ser d'una altra manera, pero son com son. La realitat es tossuda. Tot i que, d'acord, amb Holderlin, on hi ha perill, creix tambe el que salva. El poemari consta de tres parts. En la primera, "e;Un ocell a l'espatlla dreta"e;, la figura femenina apareix com una deessa hel*lenica que comanda l'espai, immobil i radiant, amb un peu damunt de cada nansa. (Si, pero de quin tipus?) Aquesta figura femenina porta, en tot cas, un arc. El viatge espiral ha comencat, se'ns diu: tot es tendre i crema i se'ns endu. En la segona part assistim, de sobte, a una escena familiar. Els nens dormen, finalment, i somnien en veu baixa. La vida imaginada ha donat pas a la vida acceptada, suportada, reconeguda. Les il*lusions no viscudes son, en aquest nou escenari, pero, punta de iceberg que aflora enmig de la vida quotidiana. A la tercera i ultima part, que porta per titol "e;Treure's les sabates, caminar"e; se'ns ofereix la possibilitat alquimica de transmutar el dolor en set. (Si, pero amb quina aigua es calma?) O, si no, de reneixer, com l'au fenix, de la propia cendra.