Mossèn, quines maneres!

«Fan falta capellans. Aix. diuen els bisbes, aix. diuen els diaris, aix. diuen els sondeigs que es fan a la gent. [...] Després, es parla molt dels capellans, en general per dir-ne mal: es comenta com i de què parlen, quines coses fan o deixen de fer, de què sÆocupen i de què deixen dÆocupar-se. [...] Potser algú arribarà a la conclusió que els capellans són un gran problema per a lÆEsglésia. No em sembla que sigui un gran motiu dÆencoratjament ni per a qui vol ser prevere, ni per a qui intenta ajudar els altres a esdevenir prevere». Així comença aquest recull de petits articles en forma dÆexhortació als preveres, amb lÆestil dÆun suposat text ap.crif sobre el ministeri sacerdotal. Com si fos sant Ambr.s mateix qui sÆadrecés al clergat milanès. Amb delicadesa i sentit de lÆhumor, i un bon coneixament de la vida d'un capellà de parr.quia, Delpini va esbossant un model de capellà, de comunitat i Església acollidors i propers a la gent, bons transmissors de lÆEvangeli i sense clericalismes. Mario Delpini (Gallarate, Lombardia, 1951) és arquebisbe de Milà des de juliol de 2017. Va estudiar literatura, teologia i patrística i va ser rector del Seminari i professor de la Facultat de Teologia del Nord dÆItàlia. A més a més de la recerca científica dedicada a la literatura antiga i la teologia dels Pares de lÆEsglésia, Mario Delpini és autor de diverses obres sobre la vida cristiana, adreçades en particular als joves, amb un estil esmolat i ir.nic. El CPL li ha publicat, dins la col·lecció Dossiers CPL I la papallona va volar.