Matí de la mort

Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort ùque ja forma part del títol mateix de lÆobraù determina lÆorientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència lÆorientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser dÆuna manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir lÆexistència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, lÆangoixa, els animals, el desencant, la música, lÆesperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, lÆabsència, lÆeufòria, el desfici, els indrets, lÆamor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots ùi per damunt de totù, tal vegada el temps i la memòria. He dÆadmetre, però, que, sense haver viscut lÆexperiència, a final del 2012, dÆacompanyar lÆamic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida ùi, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmanaù, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no lÆhauria escrit exactament així. La vivència dÆaqueix fet ùla malaltia que lÆanà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparicióù no es troba en cap detall precís de lÆobra. Però, en canvi, diria que el sentit dÆaquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.