Manuel brunet

Figura poc recordada de la generació del periodisme catal?d'entreguerres, Manuel Brunet i Sol? (Vic, 1889-Figueres, 1956) vamantenir durant la seva joventut una estreta relació amb figuresrellevants del Noucentisme. Més endavant, ja plenament consolidat coma periodista, va destacar per la versatilitat tem?tica i gen?rica iper un domini indiscutible de l'ofici. Rodamón de les redaccions delsdiaris catalans més importants del seu temps, comentarista de política catalana i internacional, polemista combatiu, crític sagaç, durantels anys vint i trenta els seus articles tenien una notablerepercussió en els cercles intel.lectuals i polítics. En esclatar laGuerra Civil, la persecució dels anarquistes el va obligar a fugir aIt?lia, i no va tornar fins al 1939. En aquest nou escenari, la sevacarrera va quedar truncada, i ell completament desubicat. La sevacontrovertida actitud durant la primera postguerra, escrivint encastell? com a col.laborador de la revista Destino amb el pseud?nim«Romano» i relegant a l'?mbit privat la seva adhesió a la culturacatalana, va condicionar la seva recepció posterior. Vencedor vençut,era considerat sospitós per les inst?ncies dirigents a causa del seupassat catalanista, i alhora vist com un tra?dor pels membres del'exili a causa de la seva adaptació i acceptació de les novescircumst?ncies en el marc del franquisme. La traject?ria de ManuelBrunet és poli?drica, presenta arestes i contradiccions, continu?tatsi ruptures. Tanmateix, la seva producció enriqueix el nostre passatperiodístic i cultural, i l'an?lisi i la interpretació de la sevafigura constitueix també un botó de mostra representatiu de lacomplexitat i dificultat de comprensió d'una part de la culturacatalana de la primera meitat del segle XX.