JO TENIA UNA ILLA

Dues germanes nascudes en una illa amb menys de mil habitants, unamare lluitadora i un pare hedonista, una àvia partisana, un noiensalvatgit. La Teresa, la filla petita, mirarà de fugir per trobar el seu lloc al món, però amb l'illa haurà de tornar inevitablement apassar-hi comptes, de la mateixa manera que ho haurà de fer amb eldistanciament de la seva fascinant germana, amb les històriespolítiques que no ha viscut o amb la nostàlgia del llarg estiu que vaser la seva infantesa. Un relat de quatre dècades que té com a centre geogràfic, polític isentimental l'illa del Giglio. Un lloc aparentment paradisíac iallunyat de la resta del món, però que esdevé punt de partida id'arribada de fets que marquen una història familiar i, al mateixtemps, la història d'un país. Entre novella de formació, nissaga familiar o paràbola sobre elsdarrers anys d'Itàlia, la novella de Lorenza Pieri és un llibre intens i lluminós, en què la llengua té la força magnètica de la naturasalvatge i del mar en què s'inspira.